He despertat amb un sol radiant i uns -11°C, i així s’ha mantingut tota la jornada, amb un temps i una vista excel·lent (sense comptar el fred, és clar).

Avui he constatat que creuar el Inari en 5 dies és factible, però també bastant dur … Les condicions del sòl són bastant bones per esquiar, però malgrat això, m’he cascat entre 6 i 7 hores efectives de marxa per etapa. Relaxat a nivell esportiu, no és … però amb tantes hores a un ritme constant, fluint per sobre la neu, un arriba a entrar gairebé en trànsit. Durant una estona he matat el temps revisant alguns llocs especials, que havia vist en situacions igual d’especials, gràcies a la meva vida d’aventures. I avui l’espectacle era tan únic, que creia que aviat podria dir allò que diu el replicant de "Blade runner": "Els meus ulls han vist coses que mai creuríeu" … Se m’ha quedat un somriure fixa a la cara fins el final de l’etapa … de fet, encara em dura, i el comparteixo amb vosaltres.

He començat el dia en una part molt ampla del llac, que al final anava entrant entre dos boscos immensos, per acabar en una cabanya a la riba que marca el final real del perímetre del llac, encara que per arribar al primer poble, encara em falta una etapa.

En total, avui 26Km, que els celebraré sol a la cabana, a la calor d’una llar de foc, menjant uns taquets de pernil ibèric (que abans descongelaré), com a aperitiu del liofilitzat que em toqui com a menjar principal.

Si no hi ha una tempesta molt forta o passa alguna cosa especial, demà completaré la travessa del llac Inari, arribant a Sevettijärvi.