• Treballar bé la part psicològica és el què ens farà prendre un o altre rumb en relació a la solució i evolució de la recuperació. 

• Superar els desafiaments emocionals i mentals associats a una lesió, pot ser tant o més important que la rehabilitació física en sí mateixa. 

• Jo m’he centrat en tres factors clau per enfocar-me amb més força i solidesa cap una solució òptima: Actitud positiva, Convertir-ho en repte i Convicció conscient.

Treball mental. El cinquè apartat del meu pla de recuperació, encara que en realitat, per ordre, hauria de ser el primer, doncs si falla aquesta part, fallen tots les demés (Treball físic, nutrició, hidratació i micro-circulació).

Una lesió, una malaltia o qualsevol altre problema important, sempre és un trauma, i sempre, sense excepció, afecta molt el nostre estat psicològic. I lògicament, tot el que aporta d’entrada és negatiu, per no desitjat, pel patiment que provoca, i pel contratemps que suposa a la nostra vida diària o activitat esportiva, si és el cas.

Si no posem molta atenció en la gestió psicològica d’aquest trauma, fàcilment ens pot generar estrès, emocions negatives, tensió, irritabilitat, hostilitat, ira, tristesa, frustració, ansietat i, fins i tot, una possible depressió. Estem parlant d’un tema molt delicat, que més enllà de la qualitat i velocitat de la recuperació, ha de prendre’s amb la màxima prioritat.

Superar els desafiaments emocionals i mentals associats a una lesió pot ser tant o més important que la rehabilitació física en sí mateix.

En el meu cas, tenia clar des del principi, que aquest havia de ser un dels pilars principals, tant per evitar caure al pou del mal rotllo post lesió, com per recuperar-me el millor i el més ràpid possible.

Hi ha moltíssims factors importants en el treball mental per una recuperació, però m’he centrat en aquests tres, que em serveixen per enfocar-me amb força i solidesa cap una solució òptima: Actitud positiva, Convertir-ho en repte i Convicció Conscient:

1.ACTITUD POSITIVA: Expressió massa utilitzada sense entendre-la i aplicar-la de veritat. Aquesta no significa ser optimista i estar motivat per un procés de recuperació.L’optimisme és bo i sempre ajuda, però no va d’això. Tenir una actitud positiva davant una lesió, significa ser molt realista i acceptar amb ple coneixement de causa el problema i tots els efectes, possibilitats i limitacions que ens afecten. I a partir d’aquí, fer bé tot el què depèn de nosaltres, amb la seguretat de que el procés anirà, de veritat i de forma absoluta, el  millor possible que podria haver anat, ja que nosaltres no fallarem.

Jo ho tinc clar: aquesta lesió és la meva nova realitat, i seré positiu fent el millor possible a partir d’ella. I no només per la meva recuperació, sinó perquè em suposi una millora i un aprenentatge en molts aspectes de la meva vida.

2.CONVERTIR-HO EN REPTE: Hem tingut un accident, i això és un trauma important que ens afecta molt negativament. Però  decidiré no viure-ho com un problema, sinó enfocar-lo com un repte. Un problema et pot bloquejar, et connecta amb allò negatiu, i et pot acomodar en el rol de víctima.  Però un repte et connecta amb allò positiu, amb tot el teu potencial, amb l’entusiasme per assolir l’objectiu, amb el sentit de tot el que estàs fent, amb totes les oportunitats que sortiran, etc.

Des de que em va rescatar l’helicòpter al fons d’un barranc, he dedicat menys del 5% de les meves energies a queixar-me o a lamentar-me de la meva errada o mala sort. I el 95% d’energies restants les he dedicat a enfocar-me i a treballar en el repte de recuperar-me bé, amb salut i qualitat, i el més ràpid possible. El meu objectiu és participar a una gran expedició que tenim preparada a Groenlàndia a finals d’agost (10 setmanes després de l’accident), i estic entusiasmat amb el projecte, treballant dur i aprofitant totes les oportunitats que trobo pel camí.

3.CONVICCIÓ CONSCIENT: En la nostra situació post lesió o malaltia, hi ha una part objectiva (el nostre estat físic comprovat pels metges), i una part subjectiva (com ens sentim, com gestionem el dolor, com podem conformar-nos o maximitzar el procés de sanació, com i fins on podem recuperar-nos, com ens limita el nostre estat i la seva evolució, etc.). Per això gran part d ela nostra recuperació neix de la nostra decisió interna, conscient o inconscient, que desencadena pensaments, accions i conseqüències.  Les nostres “creences” sobre el que pot passar i podem aconseguir tenen una enorme força en tot aquest trajecte.

I aquesta és una de les grans feines que hem de fer: reprogramar la nostra ment, controlant les nostres “creences”, emociones i informació, per convertir-les en conscients amb la plena convicció de dirigir-nos cap on volem i ens interessa.  La nostra ment té la part conscient i la inconscient, i actua com un ordinador que gestiona informació constantment.  Mentre llegim aquestes línies, som conscients d’unes 40 unitats d’informació, i la ment subconscient està processant més de 10.000.000 d’unitats d’informació.  Per tant, la ment inconscient té una capacitat 250.000 vegades superior per processar informació davant de cada situació.  Per això hem de treballar-nos per evitar que les nostres “creences” la “informació externa”, les emocions o el “sentit comú” (de la societat, del nostre entorn familiar o social i, fins i tot, dels doctors), actuïn a través de la ment inconscient fent arribar informació no adequada al conscient per a prendre les bones decisions. Hem de qüestionar i revisar aquesta informació que ens arriba del subconscient, per poder arribar a tenir la visió conscient i la convicció profunda del què volem i podem aconseguir en els nostres processos de vida en general, i d’una recuperació en concret.

En el meu cas concret, mitjançant la meditació, el mindfulness, exercicis de visualització, converses enfocades, estudi i reflexió, he arribat a convèncer-me de que estaré a Groenlàndia a finals d’agost explorant la seva inaccessible costa del sud oest. El meu subconscient ja ho sap, i gestiona la informació a partir d’aquí, perquè la meva ment conscient estigui enfocada i convençuda de que serà possible i, més important encara, de que farà el què ha de fer perquè sigui possible.

Ull!, que la vida no va del què pensem o desitgem, sinó del què fem a partir del què pensem o desitgem. Tothom desitja tenir salut i recuperar-se bé i ràpid d’una lesió o una malaltia, però poques vegades fan realment el necessari perquè això passi, i la clau està en estar-hi plenament compromès.

El què compta és l’acció. Però per passar a l’acció, la ment ha d’estar entrenada, programada i convençuda amb plena consciència de quin rumb seguir i de la necessitat d’activar-se cap a ell.