Hem realitzat 170Km en 7 etapes, en total autosuficiència i amb temperatures entre -10 i -35ºC, remuntant tot el braç est del Llac del Gran Esclau, des del sud de Yellowknife (Gross Cap) fins a Lutsle K’e, començant el diumenge dia 11 i acabant el dissabte dia 17 de març.

Lutsle K’e és un enclavament situat en plena reserva del poble indígena Dene, a 240Km de la primera carretera o ciutat connectada, i només és accessible amb avioneta, amb moto de neu a l’hivern o amb barca a l’estiu.

Aquesta ha estat la primera de les expedicions àrtiques previstes en el projecte THE LAST ICE que fem juntament amb el Pepe Ivars i el Pako Crestas, i que ens portarà a creuar diversos llacs i zones oceàniques gelades dels diferents continents que limiten amb l’Àrtic, entre els que estan previstos el llac Onega (zona àrtica europea de Rússia), el llac Baikal (zona àrtica asiàtica de Rússia), i el Pol Nord.

Tota la travessa es va realitzar dins les reserves indígenes del poble Dene, als territoris del nord-oest de Canadà, sortint de la seva capital Yellowknife (concretament des de Gross Cap), per remuntar tot el braç est del llac i arribar fins Lutsle K’e, un dels punts més simbòlics per a aquesta tribu, que es troba totalment aïllada per transport terrestre de la resta de la civilització. Yellowknife és una de les regions habitades més fredes del planeta, juntament amb algunes regions de Siberia.

L’expedició es va desenvolupar en òptimes condicions de gel i climatologia, aconseguint culminar el projecte en el mínim de dies previst, que s’havia estimat entre 7 i 10 jornades. De fet, el temps que ens vam trobar va ser molt millor del que seria habitual en aquesta latitud per aquesta època de l’any, i només una de les jornades va presentar unes condicions extremes de fred i vent que van fer perillar la marxa normal i ens vam haver de refugiar a la tenda; però al final vàrem aconseguir completar-la en la seva totalitat, sense demorar gens la mitjana de quilòmetres diaris, que es situava entre els 20 i 30 per jornada. L’estat del gel en el llac era molt bo, sense massa neu que dificultés molt més la marxa. En els 7 dies només ens vam trobar cinc punts delicats en la formació del gel, amb línies de pressió importants que varen haver-se de superar desviant-se i escollint el pas adequat per no prendre riscos pel possible trencament del gel i el pas dels blocs acumulats en la línia de pressió.

La trajectòria individual de cadascun dels expedicionaris, unida a la nostra pròpia experiència com equip acumulada durant la travessa del mar Bàltic realitzada el 2017, van fer que el treball comú fos molt eficient tant en la compenetració personal, com en la preparació física i el material tècnic necessari utilitzat.

Cada jornada constava d’unes 9 hores de marxa amb unes 3 o 4 pauses per descansar i reposar energies. Les temperatures durant la marxa podien oscil·lar entre els -30ºC/-35ºC a primeres o darreres hores del dia, fins als -10ºC durant les hores centrals. La temperatura dins de la tenda durant la nit arribava fins als -20ºC, amb el que cal destacar que una de les parts més dures d’aquest tipus de travesses, és el viure totalment autònom i en una tenda, en condicions extremes i durant tants dies. En aquestes aventures és tant important el rendiment físic/esportiu, com el psicològic/mental, davant la duresa de les condicions i la monotonia de la marxa diària.

Aquests grans espais gairebé verges i molt remots aporten una visió molt especial de l’entorn natural, doncs un es sent realment humil davant tanta immensitat i tanta força de la natura, i no té més remei que adaptar-se i aprendre a gaudir del molt que li aporta i de quan especial és aquest territori, per compensar la duresa física i mental de l’aventura. Gaudir de nits amb el cel replet d’estels i aurores boreals amb total absència de qualsevol tipus de contaminació lumínica; estar dormint sobre el gel en punts on un sap que la fondària del llac arriba fins els 600 metres; escoltar el cruixir del gel sota el seu cap quan un està dormint amb l’orella enganxada al terra; o gaudir de vistes immenses en un lloc sense cap humà a centenars de quilòmetres a la rodona, són algunes de les sensacions úniques que un ha pogut experimentar en aquesta expedició.