Torno de la travessa del llac Inari a la Lapònia finlandesa, havent explorat una altre visió sobre els entorns naturals recorreguts, dins del projecte WORLD NATURE EXPLORING .

Jo vaig creuar un dels 3 llacs més grans del país, però Finlàndia té uns 60.000 llacs que donen vida a una immensa massa forestal, que al seu torn, dona vida a una ingent quantitat d’espècies animals.  Tres quartes parts del país son boscos, constituint la major superfície boscosa (en percentatge) de tot Europa, tocant a 5 hectàrees per habitant.

Impressiona veure la riquesa natural que té aquest país, però encara impressiona més veure com els seus habitants gestionen els recursos naturals amb un excel·lent equilibri entre la creació de riquesa i la conservació del medi natural.

Centrem-nos només en els boscos i descobrirem una gestió molt intel·ligent i exemplar del què hauria de ser qualsevol activitat econòmica en general:

L’explotació forestal ha estat la primera indústria del país des de la seva independència de Rússia l’any 1917, i ha representat el factor clau pel gran desenvolupament del seu estat del benestar.

Finlàndia exporta el 95% de la seva fusta, i és el líder mundial en producció de pasta de paper; però a la vegada, té un índex de desforestació negatiu, és a dir, el bosc en comptes de retrocedir, creix.  Actualment té un 30% més de massa forestal que fa un segle.  Això contrasta amb molts d’altres països que també tenen una gran superfície boscosa, i l’exploten de forma incontrolada, aniquilant-la de manera acceleradíssima.

La terra ha perdut 1,5 milions de Km2 nets de bosc entre 2000 i 2012 (per un costat n’ha perdut 2,3 per l’explotació i incendis, i per altre n’ha guanyat 800 mil).  L’amazònia ha perdut 6.000 Km2 de bosc només entre 2012 i 2015. L’Illa de Borneo ha perdut la meitat dels seus boscos en 3 dècades, per la plantació de palma (per oli de palma) i l’explotació de fusta de teca; i al ritme actual es calcula que podria extingir-se l’altre meitat el 2030.  I altres zones estan en situació crítica en el seu nivell de deforestació actual i amenaça futura per explotació agrícola incontrolada, explotació de fusta o activitats d’extracció d’altres recursos naturals:  Cambodja, Serra Lleona, Madagascar, Uruguai, Paraguai, Libèria, Guinea, Guinea-Bissau, Vietnam, Malàsia, Congo, Papua Nova Guinea o Indonèsia… i entre tant, a Finlàndia conserven intactes els seus boscos i els hi aporten una enorme riquesa econòmica i natural.

El 60% dels boscos de Finlàndia són privats, però tant l’estat com els ciutadans mantenen un ampli consens social sobre la necessitat d’explotar de forma regulada aquest actiu clau per l’economia i el benestar actual, però també clau per l’economia i el benestar futur, a la vegada que per l’equilibri dels ecosistemes.

La Direcció General del Departament Forestal, actua com un ministeri per part del govern, amb una visió global de país, però també amb un coneixement i connexió local en cada zona boscosa, per poder determinar el grau d’explotació possible en cada moment.  Tota l’explotació està basada en uns estudis pormenoritzats de molts anys, dels cicles naturals dels boscos; i els criteris s’apliquen amb molt rigor i amb una gran acceptació per part de tots els propietaris forestals.  Un bon exemple d’això és que de forma general, un arbre que neix avui, bé de forma natural, bé per haver estat plantat, no es podrà tallar fins d’aquí a uns 100 anys, permetent així que el bosc mantingui el seu cicle natural, i només s’explotin les parts més madures.

No sé si és perquè el propi clima del país ha fet que els seus ciutadans sàpiguen que a l’estiu han de guardar provisions pel llarg hivern, o és pel fet de que visquin tant en contacte amb la natura, o per un fet d’evolució cultural; però el fet és que els finlandesos són un exemple de com explotar els recursos naturals d’una manera sostenible tant per l’explotació econòmica de les futures generacions, com per l’equilibri de la rica biodiversitat que acullen els seus llacs i boscos.

Evidentment, amb una superfície de boscos tant gran, si volguessin incrementar espectacularment el seu PIB, podrien augmentar la tala, i l’economia es dispararia… però saben que això duraria uns anys, i llavors s’haurien empobrit miserablement per moltes generacions, a la vegada que s’haurien carregat un equilibri molt valuós amb la flora i la fauna del territori. Però això és el que fan la majoria de països o sistemes econòmics: explotar al màxim possible els recursos actuals, per maximitzar el guany econòmic a curt termini, sense tenir en compte la sostenibilitat futura. Vist així sembla estúpid, però desgraciadament acostuma a ser la norma general.

Empresaris, Polítics, Gestors de recursos naturals, ciutadans… per favor, pensem en els boscos finlandesos quan activem les nostres decisions estratègiques, l’activitat de cada dia, els vots o el consum. Els nostres nets ens ho agrairan, les altres espècies ens ho agrairan, les plantes ens ho agrairan… tot el planeta ens ho agrairà. Al final, segur que podem aconseguir un bon nivell de benestar en el curt termini, essent molt més feliços impactant en positiu cap el futur de tots.